Com marcar objectius estratègics en la indústria agroalimentària 

Com marcar objectius estratègics en la indústria agroalimentària
COM MARCAR OBJECTIUS ESTRATÈGIS EN LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA 

En primer lloc, és important conèixer cap on anem. Un objectiu és un pla de futur, una fita que es vol assolir. Si no coneixem on volem anar difícilment podrem marcar un objectiu. 

Dins dels objectius trobem els objectius operatius i els objectius estratègics. Normalment els operatius són a curt termini i els estratègics a mitjà i llarg termini. Marcar un objectiu estratègic requereix un esforç més gran que marcar un objectiu operatiu, ja que significa tenir clar cap a on volem anar a mitjà i llarg termini.  

L’efecte papallona empresarial, que explica a continuació, il·lustra molt bé que passa si no es tenen objectius. 

El primer pas per conèixer quins són els objectius és de fer una anàlisi DAFO de l’empresa (punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces). Amb aquesta anàlisi DAFO se situa l’empresa dins el mercat. 

Val a dir que moltes empreses no han fet aquesta anàlisi o bé l’han fet com una tempesta  d’idees entre els seus directius, però no han utilitzat eines quantitatives d’anàlisi.   

Quan es fa un DAFO (1) es coneix en quin lloc està l’empresa, però no cap a on va. Cada dia la gent de l’empresa, amb molta il·lusió fa moltes coses, treballa molt, visita clients, assisteix a fires, inverteix en nova maquinària, implanta una ISO, etc. En realitat treballa molt, però sense direcció concreta, és com una papallona (2) que vola molt, bat les ales molts cops però sense cap direcció en concret. Això passa perquè no es té un objectiu clar, perquè  no es coneix allà  on es vol arribar.  

Imagineu que teniu un objectiu (3) clar i també sabeu on esteu en aquest moment. Segur que penseu unir aquests dos punts amb una línia recta, (4) com el millor camí a seguir.

Com marcar objectius estratègics? 1

Mireu el gràfic, agafeu el fil creat amb el vol de la papallona (2) i estireu-lo, podreu comprovar que aquest fil és molt més llarg que la línia (4), significa que hem fet molt més esforç, que hem gastat molts més recursos per arribar a cap lloc, segurament cap allà a on ens ha portat el mercat, però en cap cas cap allà a on volíem anar. 

Això ens porta a reflexionar que tenir objectius, és molt més eficient que no tenir-ne.  

Hi ha dos grans maneres de marcar objectius estratègics. La primera és mitjançant el model de negoci, ja que és el mateix model de negoci el que marca els objectius estratègics a assolir.  No totes les empreses tenen definit un model de negoci i un pla estratègic a mitjà i llarg termini (podeu mirar una eina de model de negoci com l’anàlisi Canvas). 

Posem un exemple:  

Si el model de negoci de la nostra empresa diu que el mercat que hem d’assolir és tot el món, és evident que aquest és un objectiu estratègic. Aquest objectiu es concretarà amb definir quins països seran els primers a consolidar per als pròxims 5 anys i el desenvolupament dels objectius estratègics seran objectius operatius, com per exemple quin canal de penetració utilitzarem per consolidar el mercat i quines vendes tindrem durant aquest any. 

Per tant el propi model de negoci ja ens marca els objectius a assolir, tant estratègics com operatius. 

La segona manera de marcar objectius estratègics és Identificar problemes i riscos  que hi ha a cada empresa. Hi ha moltes eines per identificar els problemes i els riscos, però de moment ens centrarem en dues eines: la primera és l’anàlisi DAFO que ja hem mencionat. En aquesta anàlisi identifiquem els problemes de l’empresa i les amenaces del mercat. Aquests problemes interns o externs que tenen suficient entitat i que poden ser  problemes greus que posin en risc la viabilitat de l’empresa,  són problemes estratègics. 

Els problemes són elements negatius que ja han impactat a l’empresa, ja han fet mal i s’han de solucionar. Es coneix el problema perquè ha generat una problemàtica concreta en l’organització o una pèrdua comptable. Les empreses millor organitzades descobreixen els problemes gràcies als indicadors i KPI del quadre de comandament. 

Por altre banda els riscos encara no han produït un problema, són possibles impactes que en un futur poden generar problemes a l’empresa. 

La segona eina és la matriu de probabilitat impacte que és una eina que classifica els riscos d’una empresa. És una eina molt útil,  ja que és evident que els riscos més importants són els primers que s’han de solucionar. 

 

Com marcar objectius estratègics 2

Del DAFO visualitzem els problemes, quan tenim un problema cerquem una solució i per solucionar un problema marquem un objectiu. Aquesta és la seqüència, els objectius surten de les possibles solucions dels problemes. 

Com guardar objectius estrategics 3

Un dels errors més típics en el procés, és confondre els problemes amb els símptomes.  

Posem un exemple: 

Una caiguda de vendes repetitiva mai és un problema, sinó un símptoma. L’element que provoca la caiguda de les vendes és el problema. Els objectius es posen sobre els problemes no sobre els símptomes.